SEGON CAPÍTOL
Integració de l’educació tècnica a primària
1. Introducció
En aquest capítol intentarem
identificar el problema real de la integració de l’educació tècnica en els
estudis de primària.
Basant-nos en l’estat de l’art
de l’educació tècnica als nostres països descrit anteriorment al capítol 1 i en
l’aproximació educativa, ens centrarem en les conseqüències de la construcció (making)
de productes dins d’aquest projecte.
1.1. Quin problema hi ha?
No són els nens! Ans al contrari, els nens volen utilitzar la tecnologia. Diversos estudis (p. ex., els estudis PATT) així ho
demostren. La tecnologia és un repte per als nens que els ofereix la
possibilitat de construir coses. Ells són els
inventors. I mentre ho fan, generen una gran quantitat de material que es pot
utilitzar a classe. La pregunta principal és la
següent: com es pot aconseguir que els professors utilitzin aquest material?
Sembla que el professorat és
l’autèntic problema a l’hora de començar a treballar amb la tecnologia.
Fins avui no s’han realitzat
gaires estudis sobre les actituds del professorat davant la tecnologia. Un
petit estudi realitzat recentment amb els professors d’una gran escola de l’Haia
ha obtingut resultats sorprenents: els professors d’edat més avançada
s’interessen més per la tecnologia que els més joves. Una explicació podria ser
que, tot i que els professors més joves han estudiat tecnologia a la Facultat,
a l’hora de la veritat no disposen de tanta experiència com els més grans per
resoldre alguns dels problemes que sorgeixen quan s’introdueix la tecnologia. Els
professors més grans no han rebut formació específica sobre com treballar amb
tecnologia però, en canvi, disposen d’experiència suficient per poder-ho fer
ara.
Tot i que aquest no va ser un
estudi científic, sí que ens serveix per pensar que aquest és un punt important
que s’hauria de tenir en compte en el disseny de material per a alumnes de
primària.
1.2. Quines són les condicions
bàsiques?
En el cercle de l’acostament
orientat al desenvolupament hi ha tres conceptes centrals, que són alhora
precondicions i objectius d’un mateix procés d’aprenentatge, dirigits tant a
l’alumne com al professor.
- Tenir confiança en un mateix
- Tenir llibertat emocional
- Tenir curiositat
Aquestes condicions s’han de
complir si es vol que tot funcioni bé. S’assemblen molt al que el Dr. Stevens,
expert en ciència de l’educació holandès, descriu com a conceptes d’autonomia,
relació i competència. A continuació explicarem què vol dir tot això. La
majoria de les vegades ens concentrem en l’alumne, però les condicions perquè
un procés d’aprenentatge sigui òptim són igualment importants per al professor.
To the top
