SEGON CAPÍTOL

Objectius de l’educació tecnològica durant els primers anys d’escolaritat (inicial i

primària)

1. Objectius generals de l’educació durant els primers anys d’escolaritat (inicial i primària)

2. Objectius específics de l’educació tecnològica durant els primers anys d’escolaritat (inicial i primària)

2.1. experiències en els àmbits científics i tècnics

Objectius generals de l’educació durant els primers anys d’escolaritat (inicial i primària) Partim de la creença que els nens primer entren en el sistema educatiu no convencional i, posteriorment, en el sistema educatiu convencional per tal que la societat, estimulant la llibertat de pensament i fomentant les seves habilitats, els converteixi en bons ciutadans. En tant que la tecnologia s’ha convertit en un aspecte important de les nostres vides, que ens influencia, ens ajuda i, en alguna ocasió, ens allibera d’algunes càrregues, hem de procurar que els nens incorporin la tecnologia en el procés d’aprenentatge tan aviat com sigui possible.

Friedrich Frobel creia que el control del món físic dels nens precedeix el controlintel·lectual. Per aquesta raó considera que és molt important que els nens disposin dematerial suficient per manipular. Els cuidadors tenen el deure de considerar seriosamentles curiositats dels nens i procurar no ser massa intrusius mentre protegeixen el món delnen.

Maria Montessori destaca la importància del joc durant el procés d’aprenentatge i delmoment adient per oferir experiències a través de les quals el nen pugui aprendre. Vadestacar el desenvolupament dels sentits i el dret del nen a ser espontani i a experimentar lliurement el seu món.

Célestine Freinet creia en els espais per experimentar perquè considerava que l’aprenentatge era un procés individualitzat i arrelat a la vida real de cada nen en particular. Els nens aprenen a reconèixer les seves necessitats, a expressar els seus desitjos i, finalment, acaben sent els responsables del seu propi desenvolupament.

A Reggio-Pädagogik, el concepte d’aprenentatge social és l’aspecte central. El nen aprèn del seu entorn, d’on extreu una gran quantitat de temes i preocupacions. Les preguntes que originen es transformen en quelcom comprensible i manejable gràcies a l’exploració i l’experimentació.

Això condueix directament al mètode Situationsansatz que estudia el nen des d’una perspectiva general i dissenya situacions adequades a la fase d’aprenentatge o a les preocupacions i interessos del nen a partir de les quals poden aprendre algunes coses. És un mètode molt individualitzat que té en compte l’entorn social de cada nen. Aquestes són les tendències generals aplicades a preescolar i alguns dels elements utilitzats en educació primària. És en aquest context en què hem d’incorporar l’educació tècnica prematura. Hem d’afrontar la tecnologia i l’ensenyament tecnològic i científic de manera creativa per trobar la manera d’incorporar-ho tot dins un concepte d’objectius generals per al desenvolupament dels nens més petits. El punt de partida és la curiositat del nen pel món que l’envolta i les seves preguntes (Com? Per què? Què? Qui?) s’han de considerar seriosament per tal de poder crear una base consistent que permeti l’aprenentatge dels fenòmens científics i tècnics.

2. Objectius específics de l’ETPE

Vivim en un món on la presència de la tecnologia és cada vegada més evident i on és cada vegada més important saber comportar-se amb les funcions i els mètodes de la tecnologia. Fins i tot als centres de preescolar, i per descomptat als centres de primària, s’espera que el tot el personal que hi treballi sigui capaç de respondre les expectatives creixents d’una societat que confia en les mil formes de tecnologia. És necessari que el professors dels centres de preescolar tinguin capacitats per saber tractar els nens mentre tenen els seus primers contactes amb els fenòmens científics i matemàtics que, de manera inevitable, comportaran la confrontació amb aspectes tècnics i tecnològics. La ment d’un nen no distingeix entre uns i altres, tots formen part de la naturalesa exploratòria que els permet descobrir com funciona el món que els envolta.

Aquesta necessitat per entendre el món és una necessitat bàsica de tots els nens i les nenes, tot i que alguns pares, sobretot en el món occidental, tendeixen a pensar que els nens tenen un interès natural pels aspectes tècnics que no tenen les nenes. Quan una nena té interès o aptituds en temes científics és dirigida (o es dirigeix ella sola) directament cap a temes relacionats amb la ciència animada (biologia, zoologia, bioquímica, medicina, veterinària...) i s’aparta de la ciència inanimada (física, química, enginyeria, tecnologia...). Les dades de formació i de treball de l’Europa Occidental demostren que això és cert a tots els països europeus a excepció de l’ex-Unió Soviètica entre els anys cinquanta i vuitanta.

Fins a quin punt tot això està determinat per factors biològics o socials no és del tot clar. No obstant això, el que sí que és clar és que els professors i el personal dels centres de preescolar tenen la responsabilitat d’assegurar que una acceptació no meditada d'aquestes normes socials no penetri en la seva feina. Tenen la responsabilitat de respondre a l’instint natural de curiositat de tots els nens i les nenes per entendre millor el món. Com a conseqüència del seu propi procés de socialització, i perquè molts dels professors i personal dels centres de preescolar són dones, abans de res, els professors i el personal dels centres de preescolar han d’afrontar la seva pròpia ansietat o la falta de coneixements o interès. És possible que aquest fet pugui tenir tanta importància que durant la formació de totes les dones (i potser dels seus companys masculins) que vulguin dedicar-se a l’ensenyament serà necessari tenir en compte algunes consideracions específiques relacionades amb el sexe. Tractarem aquests punts per separat al final d'aquest capítol.

2.1. Experiències científiques i tecnològiques

Creiem que qualsevol nen té curiositat natural pel món que l’envolta i que és responsabilitat del sistema escolar i preescolar trobar els camins adients que permetin canalitzar aquesta curiositat i convertir-la en aprenentatge. No obstant això, els adults no haurien d’intentar controlar ni limitar aquest tipus d’experiències sinó oferir l’espai i les oportunitats perquè això sigui possible potser creant espais per experimentar dins o fora dels centres.

Els nens necessiten entendre el món. Necessiten entendre els principis i els valors sobre els quals es basen les seves vides i poder prendre decisions d’acord amb ells. Necessiten entendre la base tècnica del món i la millor manera de fer-ho i de satisfer la seva curiositat és fent experiments. En això i per poder satisfer la seva curiositat necessiten la guia activa dels seus cuidadors. A través dels experiments els nens participen de manera activa en el procés d’aprenentatge. Els raonaments causa–efecte són components essencials en aquest aprenentatge.

Els nens necessiten saber què poden fer i què és pot fer. Necessiten que algú els guiï, algú que respongui les seves preguntes i els avisi dels possibles perills. Els nens necessiten provar les coses i crear-ne d’altres. Aprendre fent hauria de constituir el principi bàsic cap on dirigir tota la creativitat del nen. Assaig i error és un mètode que permet fer grans salts cognitius d’aprenentatge.

Els nens tenen la necessitat de planificar i actuar tots sols. Necessiten prendre ells mateixos la responsabilitat de les seves accions. Al principi, el cuidador és la persona encarregada de la planificació, però l’estratègia ha de ser tal que al final permeti que el nen experimenti tot sol. És necessari ajudar els nens a trobar respostes a les preguntes que plantegen. Això vol dir que els professors o el personal dels centres de preescolar tenen la responsabilitat de tenir els coneixements tècnics suficients i la capacitat per saber fins on transmetre’ls perquè el nen acabi trobant la resposta tot sol. Els nens han d’aprendre a cuidar el material de manera segura i manipular-lo amb molt de compte. Això és especialment important en el cas de la maquinària i les eines. Els nens necessiten ser capaços de comunicar els coneixements adquirits i les experiències viscudes a la resta de nens i als adults clau en la seva vida. Això els permet adquirir consciència d’ells mateixos i facilita la possibilitat de la retroalimentació positiva.

Els nens necessiten ampliar les seves habilitats orals i comunicatives. La metodologia científica i les explicacions que dona ajuden a aclarir els processos de pensament i la comunicació. Els nens necessiten entendre les relacions i la correspondència entre fenòmens. Processos i reaccions necessiten ser explorats i entesos. Els nens necessiten adquirir suficient confiança en les seves pròpies habilitats per resoldre problemes, en les seves capacitats i en les pròpies estratègies d’aprenentatge. Com més confiança s’aconsegueixi més grans seran les possibilitats que el nen provi experiments nous més complicats.

Els nens també necessiten poder transferir a altres situacions tot allò que han après de les disciplines científiques i de la tecnologia. Els nens aprenen de les lleis naturals solucions per a d'altres problemes, amplien els seus coneixements i són capaços no només d’aprendre sinó també d’ampliar el seu camp d’acció.

Els nens necessiten estímuls sensitius i cognitius, i a través de l’experimentació directa amb materials que poden agafar i ma nipular amb les mans aprenen a agafar els experiments amb les seves ments.

Els nens necessiten aprendre com aprendre. Han d’aprendre a observar, a comparar, a mesurar, a sospesar... necessiten comprometre’s amb els fenòmens naturals i experimentar la causalitat per aprendre de manera activa i poder emetre judicis sobre les lleis de la naturalesa.

Els nens necessiten desenvolupar consciència de l’entorn i aprendre a agafar responsabilitats socials basades en uns valors determinats i a utilitzar adequadament els recursos. Necessiten conèixer les conseqüències d’un món tecnològic. A través de la seva experiència amb les construccions tècniques, necessiten aprendre sobre les conseqüències potencials o reals a curt i a llarg termini de la tecnologia.

2.2. Diferències de gènere

Les persones que treballen en centres de preescolar o de primària han de complir tres prerequisits:

1. Han d’ésser capaços de reconèixer que els nens i les nenes poden haver estat o són tractats de manera diferent a casa seva. Han de poder contextualitzar aquestes observacions en relació amb els coneixements actuals disponibles sobre les diferències entre sexes i saber distingir si tenen un origen biològic, psicològic o de desenvolupament per poder fer un judici adequat.

2. Han d’assegurar que els nens i les nenes tinguin un accés equitatiu a les activitats de naturalesa tècnica. Això pot significar, per exemple, que en alguns centres només les nenes puguin manipular alguns materials durant determinats dies de la setmana.

3. És possible que hagin d’animar explícitament les nenes perquè s’interessin per les activitats tècniques i, en certa manera, reconèixer que ja ha existit un procés advers de socialització a casa o dins de la comunitat mateixa que s’ha de canviar.

Una vegada anomenats els aspectes bàsics, a continuació fem una llista amb els objectius de l’educació tècnica prematura basats en les diferències entre sexes. S’ha d’animar els nens d’ambdós sexes a satisfer les seves curiositats. Potser el professor haurà d’estar atent a la curiositat dels nens pels temes científics i tècnics. S’ha de donar suport als nens dels dos sexes de manera holística. L’activitat i la diversió formen part d’una mateixa moneda.

Tant els nens com les nenes han de poder desenvolupar la seva creativitat i l’experimentació és una part important d’aquesta creativitat. Els nens i les nenes necessiten accedir a material i eines que puguin utilitzar i manipular.

Cadascun dels sexes necessita reconèixer que l’altre té el mateix dret a accedir a la tecnologia. No hi activitats de nenes ni activitats de nens, tot i que tant uns com altres poden utilitzar els seus interessos i coneixements tecnològics de maneres diferents, igual que poden fer-ho persones diverses.

Tant els nens com les nenes han d’adquirir coneixements científics i tècnics adaptats a la seva edat i la seva etapa de desenvolupament. Tant els nens com les nenes necessiten entendre i saber utilitzar millor el seu entorn. Especialment han d’aprendre els aspectes següents de la seva vida diària:

Foc, aigua, aire, temps meteorològic

Electricitat, mecànica, òptica, gravetat

La tecnologia domèstica (maquinària més freqüent)

Tecnologia de les joguines

Transports, els mitjans de comunicació i l’espai

Funcionament de les eines que es poden trobar a casa (p. ex.: saber col·locar un prestatge)

Tots aquests aspectes de la l’educació tècnica prematura relacionats amb les diferències entre sexes ens fan pensar que s’haurien d’incloure en la formació de professors i personal dels centres de preescolar. En aquesta guia remarquem aquesta observació perquè creiem que té a veure amb un tema d’igualtat d’oportunitats i amb l’atenció insuficient que es dóna a l’educació tècnica prematura per tots dos sexes.

Michael Geginat

Adrian Greenwood

BBS VII Braunschweig 18.05.2003

To the top