CAPÍTOL 2
El nen: consideracions psicològiques i pedagògiques
Desenvolupament i aprenentatge del nen: algunes consideracions
Desenvolupar-se
significa coses molt diferents per a molta gent, i sigui quina vulgui la
definició que donem, mai no s’acceptarà universalment. El desenvolupament es refereix a: a) els canvis en
l’estructura i les característiques del comportament que tenen lloc durant tota
la vida; b) fins a cert punt, a la manera com el talent individual, les
circumstàncies, els fets i les trobades s’interrelacionen per determinar els
camins que condueixen a la maduresa i més enllà; c) tot un conjunt de
transformacions qualitatives, com si la persona funcionés de maneres diferents
segons el moment. Per a altres persones, el comportament està governat de la
mateixa manera independentment de l’edat i el desenvolupament, només és una
acumulació d’habilitats.
El creixement i el
desenvolupament són processos que tenen lloc al mateix temps però a diferent
velocitat que el desenvolupament físic i motor, psicosocial, cognitiu i
lingüístic. L’adquisició de coneixements i habilitats en literatura,
matemàtiques, ciències, socials i art és inherent al creixement i
desenvolupament. Una vegada reconeixen això, els educadors infantils adopten la
visió del nen com un tot que observa i facilita el creixement, el
desenvolupament i l’aprenentatge en totes aquestes àrees. Per aquest motiu han
d’estar atents al fet que, tot i que els nens i les nenes presenten similituds
en les seves capacitats cognitives i característiques personals, poden haver-hi
diferències significatives que afectin les capacitats matemàtiques, visuals,
espacials i verbals i el grau d’agressivitat (Cândido, Joaquim, 2002). Aquestes
diferències ja s’observen en nens al voltant dels dos anys d’edat quan escullen
joguines i activitats que segueixen dues tendències diferents en funció de
l’edat. De fet, les nenes de quatre o cinc anys no mostren tendències noves amb
l’edat, fet que sí que succeeix amb els nens, les accions dels quals són cada vegada
més estereotipades. Això és important perquè els nens de tres a quatre anys són
conscients de les diferències relacionades amb el sexe i hi actuen d’acord.
Podem treballar a
partir de l’opinió (Puckett i Black, 2000) que els nens petits: a) tenen
una necessitat innata per aprendre i, per tant, de ser alumnes competents,
ambiciosos i amb confiança; b) poden iniciar i dirigir el seu propi
aprenentatge dins un marc que els ho permeti i els enriqueixi; c)
adquireixen coneixement a través de les interaccions amb adults, entre ells,
amb un determinat tipus de material i la realitat; d) es desenvolupen a
diferent velocitat físicament, emocionalment, socialment i intel·lectualment.
No obstant això, també hauríem de tenir en compte el sexe, ja que els nens tenen
tendència a jugar amb nens del seu mateix sexe. Això és encara més evident
entre els nens de quatre i cinc anys (Silva, A. i col., 2000). De fet, fins als
quatre anys, els nens aprenen les característiques associades a cada sexe; dels
quatre als sis anys desenvolupen associacions més complexes a través de la
informació acumulada sobre els seu propi sexe; i a partir dels sis anys cada
nen aprèn alguns aspectes importants del sexe contrari. (Martin i col., 1990).
Els primers vuit
anys de vida són crítics pel desenvolupament general. Per aquest motiu és
important implementar un ensenyament de qualitat i adequat als nens petits. Pel
fet que els fonaments de l’aprenentatge s’adquireixen durant la infància és
important reconèixer que hi participen diferents tipus d’intel·ligència:
lingüística, lògica, matemàtica, espacial, musical, cinètica del cos,
interpersonal i naturalista (Gardner, 1993). L’aprenentatge va del concret a
l’abstracte a través de: (1) l’exploració i la interrogació activa, (2) els
ambients d’aprenentatge rics, els (3) contextos socials que afavoreixen la
interacció entre els aprenents i (4) l’ajuda dels adults o nens més grans. El cervell ha d’estar ocupat si volem que hi
hagi aprenentatge, independentment de si es tracta d’un nen o una nena.
Considerant el problema de gèneres i relacionant-lo amb el procés que acabem de
mencionar (1) d’exploració i interrogació activa, hem de referirnos a una cita
d’E. Rostand: “Haver jugat amb nines o soldadets de plom és tan important com
les hormones en la diferenciació física entre homes i dones” (citada per Tap.
P., 1985). En referència als
contextos socials (3) que afavoreixen la interacció entre tots els aprenents,
destaquem les investigacions realitzades per Christine Morin (a Acioly-Regnier
i col., 2001) que va concloure que els nens obtenien millors resultats si
treballaven en grups mixtos en comparació amb els resultats obtinguts en grups
homogenis exclusivament formats per nens del sexe masculí. Això no s’observa en
el cas de les nenes. Així doncs, l’autora va concloure que el factor mixt era
clarament positiu per als nens però no per a les nenes. Elena Belloti (citada
per Tap P., 1985) va observar que els nens i les nenes de dos anys eren molt
similars i que els agradaven i feien les mateixes coses, però que quan
arribaven als tres anys cada un dels sexes ja seguia les regles socials.
En resum, es pot
afirmar que: a) el coneixement es basa en la llengua, les creences i els
costums de les diferents cultures; b) existeixen diferents tipus de
coneixements: físic, matemàtic, lògic i social (Piaget, 1952); c) tant
els productes com els procediments són importants a l’hora d’adquirir
coneixement; d) la resolució de problemes hauria de substituir el mètode
d’aprenentatge basat en la memòria si es vol que l’aprenentatge tingui un
sentit i els coneixements perdurin un temps; e) els coneixements nous es
construeixen sobre coneixements i experiències anteriors i reben la influència
de les percepcions individuals; f) els coneixements s’adquireixen de
manera més efectiva en contextos que tinguin algun significat; g)
l’adquisició de coneixement és un procés que dura tota la vida, i h) els
nens i les nens no es comporten ni aprenen de la mateixa manera ni tenen els ma
teixos interessos.
Alguns descobriments
sorprenents dels últims anys en l’àmbit de la neurociència i la tecnologia han
permès obtenir informació nova sobre el funcionament i el desenvolupament del
cervell a més de revelar que durant els primers mesos i anys del
desenvolupament les connexions nervioses s’estableixen a gran velocitat i que
depenen del tipus d’experiències viscudes durant períodes específics del
desenvolupament. Els resultats d’aquestes investigacions han servit per centrar
l’atenció en la importància dels primers anys de vida, en especial durant els
tres primers anys, en el desenvolupament. La plasticitat és màxima durant
aquest període. Els tres primers anys són crítics i fins als deu anys el
cervell crea constantment xarxes de connexions neurològiques (Caine i Caine,
1994, Shore, 1997; Sylwester, 1995). Durant els primers anys, el cervell
estableix més connexions de les que necessita i aquelles que no s’utilitzen
s’eliminen. Això, per una banda, genera oportunitats per aprendre coses de
diferents àrees, però al mateix temps, pot generar vulnerabilitat en situacions
en què les condicions del medi siguin pobres i adverses.
És per això que és
tant important crear alguns tipus específics d’experiències durant alguns
períodes determinats del desenvolupament. Les finestres d’oportunitat.
Per exemple, entre l’un i els cinc anys, és importantíssim matemàticament i
lògicament que: ? El material de joc i de treball afavoreixi el pensament
matemàtic i lògic. Per exemple, és important utilitzar materials que es puguin
manipular, arreglar, triar, agrupar, seqüenciar, comptar i reconstruir-se de
maneres diferents.
? La interacció
entre el nen i l’adult faciliti poder fer preguntes, la raó, la lògica i el
pensament analític.
? Es presentin
moltes i variades oportunitats per solucionar problemes reals, formular
hipòtesis, experimentar amb les respostes, formular preguntes.
? Es disposi
d’horaris diaris o setmanals i una rutina previsible. En aquest punt també hauríem de tenir en compte el fet
que les nenes són, per naturalesa, més curioses i lògiques que els nens.
To the top
